El divendres passat vam anar a visitar
el Museu de les Aigües a Cornellà de Llobregat.
A l’arribar, al pati del museu ens vam
asseure al terra i vam esmorzar, a l’acabar
van vindre dos monitores i ens van explicar que el director del museu va recórrer tot el museu
apuntant el que anava veient i anotava perquè servia cada cosa.
Ens van dividir en dos grups parells i
senars, jo estava en els parells. Vam anar a la sala de bombes d’ aigua que
impulsaven l’aigua per 3.625.000 de persones i 1.000 litres per segon, al
costat hi havia una màquina de les antigues que era així:
D’allà vam sortir a la zona dels pous
elèctrics, són els encarregats d’agafar l’aigua i portar-la fins a la sala de les bombes.
Després vàrem fer un experiment que
consistia en fer que l’aigua es quedés atrapada a la terra perquè els pous la
poguessin recollir, primer hi vam posar
un paper de plàstic ple de foradets petits que representava una capa de roques
i els forats era el espai entre elles i al tirar-hi l’aigua des d’una regadora
per veure què passava, evidentment va passar entre els forats, després hi vam
ficar una baieta que representava una capa de fang i vam tornar a tirar-hi més
aigua i l’aigua es va quedar estancada sobre la baieta, per últim vàrem posar
una esponja de dos colors, un tros gris i l’altre marró, el gris representava
les pedres i el marró la terra i vam tornar a tirar aigua i es va quedar entre
mig de l’esponja.
Vam tornar a entrar al museu i la
monitora ens va explicar que com que abans no hi havia electricitat a Cornellà,
tenien que fer servir una caldera per fer vapor i poder fer funcionar les
bombes d’aigua, després vàrem anar a veure les bombes que s’utilitzaven
antigament i ens van explicar el seu funcionament.
La monitora ens va proposar fer una
activitat, es tractava de moure una capsa per poder sortir del sistema mecànic,
representava que nosaltres érem vapor i la caixa eren uns pistons que havíem de
moure per poder sortir del sistema mecànic i fer que funcionés.
Després ens van deixar un temps lliure
per tocar tots els botons de les màquines que hi havia en una sala, com per
exemple una d’elles si l’apretaves s’omplia d’aigua, una altra la tocaves i
unes boles de paper que hi havia al terra sortien volant...
Ens van ensenyar una maqueta de la
indústria tal com era abans i ens van donar peces per fer-la com és ara.
Vam anar al laboratori i ens van ensenyar
un líquid anomenat substància X que no sabien què era i havien d’omplir un
informe dient com flotaven les coses a sobre d’aquesta substància, com es
fusionaven, la densitat que tenia i com
s’evaporaven. Vàrem començar amb la flotació, primer vam fer una hipòtesis per
veure què passaria, la majoria de la classe va dir que la bola de fusta
s’enfonsaria a l’aigua i en la substància X suraria, al fer la prova va
resultar que la bola de fusta en la substància X flotava i en l’aigua també. La
segona hipòtesi va ser que la canica s’enfonsaria en l’aigua i suraria en la
substància, realment es va enfonsar amb els dos líquids. En la tercera, el got
havia de surar tant l’aigua com en la substància, fetes les comprovacions el
got surava a l’aigua i també en la substància. En l’última, el glaçó de la
substància flotaria a la substància X i el glaçó d’aigua suraria a l’aigua, ho vam
comprovar i els dos glaçons van surar.
Després vam anar a la fusió, havíem de
posar oli, substància X i mel. La nostra hipòtesis va ser que es tornaria
multicolor , una altra va ser que la substància es quedaria surant per sobre,
l’oli al mig i la mel a sota del tot. El que va passar realment va ser que la
mel es va quedar a sota de tot, la substància al mig i l’oli va surar.
Per l’evaporació ens van treure una
tassa de substància X treta del microones i li vàrem posar un plàstic a sobre,
es va entelar, les monitores ens van explicar que s’havia entelat perquè
representava que el núvol s’havia quedat encallat entre el plàstic i la tassa.
També ens van explicar que cada vegada
que anem al lavabo embrutem l’aigua i van fer veure que les pedretes eren caca
i les van ficar dins un pot i ho van barrejar, l’aigua va quedar bruta. Ens van
dir que quan pintem o rentem plats l’aigua també s’embruta. Per netejar tot
això amb les potabilitzadores és molt complicat i per això hem de procurar no
embrutar gaire l’aigua.
En acabar la visita al museu, vam
pujar a l’autocar i ens van portar a un parc on hi vàrem dinar i també jugar durant tres hores en un vaixell, cridant
als quatre vents Escola Marinaaadaaaa!!!!
